Els 7 pedals de l’arpa

El passat 15 de gener, vam iniciar el nostre cicle de concerts d’aquest any amb un recital d’arpa a càrrec d’Anna Maria E. Albors. Des de Sons Corbera volem que els concerts siguin no només una font d’emocions, sinó també qui ens acosta al coneixement dels instruments i als gèneres a mà dels propis músics. Així que li varem demanar a Anna Maria que ens fes una introducció a aquest meravellós i desconegut instrument. Abans de tocar i després d’una breu introducció sobre l’origen i l’evolució de l’arpa, – també adaptada als nens que estaven a la sala – ens va ensenyar l’instrument i ens va explicar que tenia quaranta-cinc cordes, que els colors de les cordes els permeten als arpistes distingir la posició del “do” i altres notes; que malgrat els sons delicats i cristal·lins que produeix, calen unes mans fortes per prémer unes cordes més gruixudes del que semblen a primera vista, que està composta d’unes dues mil peces, que pesa més de quaranta quilos i molts altres detalls més. Comentant després amb els assistents, em va cridar l’atenció que un dels detalls més desconeguts i que més van sorprendre va ser que l’arpa a més de cordes té pedals, en concret set, i que cada pedal té tres posicions. Els pedals permeten canviar el cromatisme de les cordes és a dir poden per exemple pujar mig to un “re” i convertir-lo en un “re sostingut”. Això explica perquè un instrument de quaranta-cinc cordes pot albergar un tessitura més gran que la d’un piano, (que té vuitanta-vuit tecles) i també ens va permetre fer-nos una idea aproximada de les dificultats extraordinàries que comporta aprendre a tocar l’arpa.

Després durant una hora vam tenir ocasió de sentir un instrument que poques vegades s’escolta sol, doncs gairebé sempre és una part essencial però discreta de les grans orquestres romàntiques. El recital va estar compost per obres de compositors francesos del XIX Hasselmans, Grandjany i Tournier ja que l’impressionisme francès és el que millor s’adapta per a un recital solista. Anna Maria ens va fer escoltar les fonts, els boscos, les campanes, la força i la delicadesa. I vam poder comprovar des de molt de prop com es toca l’arpa, inclòs l’ús dels desconeguts pedals.

Al finalitzar el concert, amb una copa de cava a la mà i un tros de coca vam poder parlar amb ella i veure de prop l’instrument. Fins i tot algun nen es va atrevir amb un primer intent sota la direcció de la intèrpret.

No vam poder començar millor el nostre any de concerts!

Mes fotos a Flickr