Sempre cap endavant

Sempre cap endavant

El concert del poppassat dia 6 va començar de forma diferent. Després de la presentació i la benvinguda el grup Sedeta Gospel Singers va aparèixer per darrere de l’església de Sant Antoni i caminant entre els espectadors mentre cantaven l’espiritual Hush, somebody ‘s callin’ my name van ocupar la zona on cantarien la resta del concert. Aquesta entrada ja va marcar el que seria l’ambient diferent en el qual transcorreria tota la vetllada.

Parlar de Sedeta Gospel Singers és parlar d’un grup que ens va encantar, ens va fer ballar, acompanyar, riure i sentir. I per sobre de tot és parlar de la seva directora, Anna Ruggiero, qui amb la seva simpatia i energia va fer vibrar a tot el públic.

Van continuar amb l’espiritual Over my head, I hear music in the air, després del qual l’Anna es va dirigir al públic i va explicar que aquest concert era com un viatge, ja que anaven a cantar cançons tradicionals africanes, espirituals i gospel. I la primera cançó africana va ser Mungu, un nom proper a la idea de Déu. Van continuar amb Bonse Aba, altra tradicional africana, aquesta vegada de Zàmbia. Després van tornar als espirituals tot interpretant Did not my Lord deliver Daniel i Done made my vow to the Lord.

Va continuar el viatge i ens vam traslladar a Sud-àfrica d’on són originàries les cançons tradicionals Shosholoza i Shumayela. La primera és una cançó molt coneguda que es va fer popular al Mundial de Rugbi de 1995, esdeveniment que recull la pel·lícula Invictus, que per cert està basada en el llibre de John Carlin El factor humà: un admirat i sentit homenatge a la figura de Nelson Mandela, un llibre emocionant que us recomano encaridament.

Després van cantar dos espirituals més, el conegut Down in the valley to pray on Marta Monsalve va actuar com a veu conductora, i el malenconiós Evening rise. A continuació la directora va explicar que la cançó següent, The storm is passing over, va ser composta per Charles Albert Tindley, i ens va oferir una pinzellada sobre aquest predicador i compositor de gospel d’orígens humils, fill d’un esclau i sense estudis, que va començar com a conserge en una església de la qual després va ser pastor i la congregació va passar de tenir cent trenta membres a tenir-ne deu mil.

Vam seguir el viatge amb una cançó zulu, la preciosa Ukuthula on la pròpia Anna Ruggiero va actuar com a veu conductora i on ens va permetre escoltar el seu magnífic instrument.

I finalment acabava el concert amb una mostra de cada estil: l’espiritual Every time I feel the spirit, el gospel Praise his holy name, de Keith Hampton, amb participació, de nou, del públic i la tradicional Siyahamba.

Tal com van entrar es van anar, cantant, deixant tota l’energia, el colorit i la musicalitat d’unes cançons que, forjades sovint en l’aflicció, tanquen sempre aquest missatge d’optimisme, que és com li agrada a l’Anna veure el gospel: una crida a seguir sempre cap endavant!

En breu afegirem les fotos d’aquest fantàstic concert. Mentrestant podeu veure i escoltar diversos vídeos i àudios a la seva pàgina web, així com un reportatge que BTV els va dedicar el 2015.

No hi ha comentaris

Publica un comentari